Per a un matemàtic parlar de la igualtat no deixa de ser part del propi ofici, i per això no he pogut resistir-me a començar aquest pròleg amb una frase lapidaria de Pitàgores de Samos, reconegut filòsof de l'antiga Grècia, que ha passat a la història com el primer matemàtic pur, recordat per un famós teor ema que porta el seu nom, sobre la vida del qual i ensenyaments mereix la pena aprofundir, més enllà del caràcter de llegenda que algunes de les seves doctrines han adquirit amb el pas del temps Però per al matemàtic de vocació que escriu aquestes línies, la igualtat és abans de res la convicció d'un principi irrenunciable, el de la convivència entre persones, homes i dones, que tenen el mateix valor. Des d'aquest sentit profund, la frase que Pitàgores va deixar gravada per a la Història (de la humanitat i de les matemàtiques) no està obsoleta i desfasada, sinó que té un significat transcendent i de plena actualitat en aquest segle XXI en el qual, per desgràcia, no hem aconseguit aconseguir la igualtat plena, real i efectiva entre dones i homes. Què trist i quin cruel, contemplar com segueixen pervivint els estereotips, el masclisme, la discriminació, la bretxa salarial i el sostre de cristall, que situen a la dona en una posició inferior i subordinada a l'home, tot això malgrat l'enorme avanç que hem efectuat en la nostra Legislació. Quina societat tan horrible és aquesta, on la violència de gènere segueix sumant crims.