La consagració de la primavera és una novel·la de fugides i retorns que protagonitzen els seus dos personatges principals, Vera, una ballarina russa, i Enrique, el paral·lelisme de la qual de la seva trajectòria vital amb l'autor és evident. Enrique és un jove cubà de bona família que en el seu exili per la dictadura de Gerardo Machado viatja per Mèxic, París i Alemanya fins a recalar a Espanya, on lluita contra el feixisme en la Guerra Civil. Allí coneix a Vera, amb qui es retrobarà posteriorment a París per iniciar una vida junts. La marxa de la parella a l'Havana es veurà sacsejada per la tirania de Batista i, posteriorment, per l'esclat de la Revolució, el triomf de la qual permetrà a Amèrica Llatina iniciar una marxa pròpia. Si Carpentier va trobar en la seva teoria del real meravellós la possibilitat de mirar amb una nova mirada altra, descolonitzada, la història i la realitat del continent hispanoamericà, podem afirmar que amb La consagració de la primavera l'autor cubà inaugura un nou art revolucionari plenament llatinoamericà.