El llibre aborda una educació intercultural progressista i crítica que no està en contra de l'eficàcia ni de l'excel·lència, però que no vol aconseguir-les a costa de qualsevol conseqüència negativa en la formació integral de l'alumne com a ciutadà democràtic i comunitari. Proposa una educació intercultural com a renovació cultural, com a perspectiva d'un nou humanisme, però sobretot com un esperançador camí cap a la inclusió; més encara en aquests moments en els quals, sent veritat que la interculturalitat representa un canvi positiu i una riquesa per a tots, l'experiència quotidiana es resisteix a donar cabuda a grups minoritaris que són víctimes de prejudicis, racisme, intolerància i altres atacs contra la dignitat humana. En el nucli del llibre es planteja que parlar de la construcció de comunitats interculturals sense tenir en compte la pràctica democràtica i la participació ciutadana és un greu error. Per evitar-ho, la col·laboració entre la comunitat i els centres educatius és fonamental.