El llibre defensa la següent idea: el poder de decisió en les societats cooperatives resideix essencialment en el soci. La mutualitat determina i explica el poder de decisió del soci. A diferència del que succeeix amb el soci de les societats de capital a qui solament se li exigeix que aporti capital, de manera que la gestió de la societat afectarà únicament a l'aportació realitzada, el soci cooperatiu ha d'a més realitzar activitat econòmica amb la societat cooperativa, depenent el contingut jurídic d'aquesta activitat -els drets i deures que, en relació amb ella, assumeix el soci- de la gestió que es realitzi dels assumptes socials. Per això, en existir un interès tan intensament afectat per la gestió, el titular d'aquest interès ha de tenir poder per adoptar o participar en l'adopció de decisions de gestió. La mutualitat és, i seguirà sent, l'element tipològic primari de la societat cooperativa. Al costat de la mutualitat, l'altre element clau de la identitat tipològica cooperativa cal buscar-ho en el poder de decisió del soci que es tradueix en la participació del soci en la gestió de la societat cooperativa. Amb això, deixen de ser essencials les especialitats del règim econòmic de la societat cooperativa i els principis cooperatius. S'aborda una línia d'anàlisi del Dret de societats cooperatives centrada en els òrgans socials i basada en la participació dels socis en la gestió dels assumptes socials. Es construeix un sistema de distribució i de control del poder societari propi de la societat cooperativa i diferent al de la resta de societats mercantils, i, en particular, diferent al de la societat anònima i al de la societat limitada en els miralls de la qual es mira amb inusitada freqüència el legislador cooperatiu. És a dir un sistema d'òrgans propi d'una empresa mutualista. Aquest sistema està basat en l'assemblea general i en els drets de participació del soci en la mateixa. Les competències d'aquella i els drets d'aquests són desenvolupats àmpliament en el llibre. En la confecció d'aquesta obra ha estat necessari realitzar un esforç important d'ordenació normativa. La proliferació o, potser millor, la fragmentació legislativa obliga a repassar les lleis de cooperatives de les Comunitats Autònomes, per exposar les diferents opcions de política legislativa en cadascuna de les matèries estudiades. Així mateix, es conté una abundant cita de sentències sobre la matèria cooperativa.