Estem davant el producte d'un analista amb enorme experiència clínica, amb profund coneixement de la literatura psicoanalítica i de les escoles del passat i del present, que raona creativament la seva opció en favor de la psicologia del jo, que presenta contínuament exemples clínics que il·lustren els seus punts de vista. Un psicoanalista, sigui principiant o amb sòlida formació, es beneficiarà -independentment que sigui kohutiano, kleiniano, relacionista, intersubjetivista, etc...-d'ampliar el seu horitzó mental a través d'un text que ho endinsa en la psicologia del jo'. Són paraules del psiquiatre i psicoanalista Hugo Bleichmar, qui signa el pròleg del llibre, sobre Tècnica piscoanalítica: aportacions de la psicologia del jo, en el qual Cecilio Paniagua descriu com el reconeixement que tots els elements implicats en el conflicte intrapsíquico podien ser inconscients va modificar, o hauria d'haver modificat, la tècnica analítica. El canvi de la primera tòpica freudiana (teoria topogràfica) a la segona (teoria estructural) va fer possible desenvolupar una metodologia que permetia una exploració més fidedigna de les defenses inconscients i de la resistència a la lliure associació. Paniagua examina els motius aparents pels quals aquest progrés tècnic no es va convertir a continuació en pràctica estàndard i les raons que han fet que, en l'actualitat, se segueixi practicant el mètode primer de ´descodificació` interpretativa directa de continguts latents. En aquesta obra, s'exposen les recomanacions tècniques de la psicologia del jo contemporània consonants amb la teoria estructural freudiana, propugnant-se l'examen en atenció propera de l'articulació entre impuls i mecanisme defensiu. L'escolta especial prestada a les operacions del jo inconscient davant la irrupció de material pulsional i narcisista resulta aplicable no solament al psicoanàlisi, sinó també a la psicoterapia. Aquest abordatge interpretatiu de les transaccions adaptatives o patològiques entre les diverses instàncies psíquiques sembla promoure en el pacient el descobriment dels seus propis insights, proporcionant-li un accés més naturalista a l'exploració de l'això i revelant-li el poder analític de la seva pròpia ment. La major proximitat de les inferències analítiques a les dades i seqüències observables en la superfície clínica fa que aquesta tècnica resulti més accessible a l'ensenyament especificable i la investigació.