Oberndorf, 1974. Fa molt poc que Ruperto ha arribat a aquest poblet alemany, seguint el deixant dels quals van emigrar abans. Es nega a creure el que tots li diuen, que allò no és el paradís que molts creuen i que potser sigui hora de tornar-se. Però aviat començarà a no encaixar amb el treball a les fàbriques, amb l'estricte ordre de la vida germànica, i amb els madrugones a l'alemanya. No aguanta el pa de sègol, ni el cafè aguado ni tanta mantega. Desubicado per naturalesa, encara es defineix a si mateix com un yeyé i decideix muntar un grup musical, Els Mantes, amb el qual triomfar a Alemanya com cap emigrant ha sabut fer-ho... Ruperto, només sembla tenir dues certeses: que tot això d'Alemanya no és sinó un conte absurd i que les 7 del matí no són hores per aixecar-se.
L'últim yeyé és una novel·la gràfica inspirada en fets reals que, amb una cuidada documentació, traça la crònica d'anada i volta de l'emigració, un fet que sembla repetir-se en qualsevol lloc i en qualsevol temps.