Junts estem avançant a gran velocitat pel carril ràpid d'una autopista que creua la frontera de les creences tradicionals, les religions i els hàbits del passat. En fer-ho, estem aconseguint que desapareguin els límits del que en el seu moment pensàvem que era impossible. Aquestes experiències tan importants són el nostre passaport d'entrada a un nou món que emergeix davant els nostres ulls. Entre les moltes incerteses que porten, no obstant això, hi ha una cosa que podem saber amb absoluta certesa: les nostres vides estan canviant de tal manera i a tanta velocitat que no estem preparats per a això. I el món que veig emergir és un món on la guerra ha quedat obsoleta i on l'ús d'amenaces per solucionar els nostres problemes ja no té sentit. Un món on el desig de cooperació és major que la por que ens condueix a la compentencia violenta. I també veig un canvi en la nostra manera de pensar que fa de tot això alguna cosa veritablement possible. No obstant això, per aconseguir aquest canvi, abans hem de començar a reconèixer les realitats que tenim davant nosaltres així com la promesa que aquestes amaguen. Un bon punt de partida és agrair el fet d'estar vivint en una època d'extrems.