La violència i l'agressivitat, amb les seves múltiples causes, manifestacions i graus, constitueix una realitat habitual per a la major part dels nens/as i joves en edat escolar. El seu increment deteriora les relacions, genera un sentiment d'allunyament afectiu en relació al centre, incrementa la sensació d'aïllament professional i, en definitiva, empitjora el clima del centre. Quan existeixen problemes d'aquest tipus, la resta de qüestions se li subordinen, queden relegades a un segon pla. Per això, l'assoliment de nivells acceptables de convivència constitueix la prioritat de l'escola en l'actualitat. Per diverses raons: • Perquè els nens/as i joves han d'aprendre a conviure pacíficament. • Perquè l'educació només pot dur-se a terme en un clima de tranquil·litat, respecte i relacions personals fluïdes. • Perquè en els moments actuals encara ens trobem en una situació reversible. • Perquè la violència de baixa intensitat constitueix el brou de cultiu de manifestacions de major nivell. El llibre pretén ser una aportació útil a els qui es plantegen la forma de portar a la pràctica la millora de la convivència. S'estableixen set àmbits de millora: accions educatives, desenvolupament professional docent, participació de l'alumnat, col·laboració amb la comunitat, organització del centre, millora de l'ambient escolar i, finalment, resolució de conflictes. En cadascun dels capítols s'efectua una visió panoràmica il·lustrada amb el relat d'experiències de millora. Per a això s'han manejat més de dues-centes pràctiques, procedents de deu comunitats autònomes, d'entre les quals s'han seleccionat noranta-cinc.