Quan la crisi borsària de 1929 va sumir el món en un caos, dos economistes van sortir a la palestra per defensar visions oposades sobre com restaurar l'equilibri econòmic i retornar al món occidental a la senda del creixement. John Maynard Keynes, l'economista de Cambridge, argumentava que l'Estat tenia el deure invertir en despesa pública per així reactivar l'economia. Contràriament, l'economista de l'escola austríaca, Friedrich Hayek, considerava que aquesta solució seria inútil i, fins i tot, perillosa. En aquest primer enfrontament va guanyar Keynes i, a resultes d'això, la política econòmica keynesiana s'ha vingut aplicant majoritàriament des de fa dècades, durant les cuales s'ha viscut una època de prosperitat sense precedents. No obstant això, molts economistes de diversa índole i capdavanters polítics conservadors han adoptat, també amb èxit, mesures antagòniques i properes a la visió de Hayek. Arran de la crisi econòmica i fi nanciera de 2008 ambdues corrents tornen a estar de actualitat. Els partidaris de cada escola es defi nen, uns sobre la necessitat d'implantar el pensament keynesiano per sortir de la crisi, i uns altres s'inclinen per alleugerir el pes de l'Estat i així reduir les seves despeses, tal com defensava Hayek en els seus temps.  Aquest llibre recupera les doctrines d'aquests dos grans economistes i analitza com discreparien, si estiguessin vius, sobre la gran crisi que ens afecta en aquests moments.