Aquesta obra de Miguel de Unamuno és un dels exemples clàssics més eminents de la novel·la moderna. La ficció deixa aquí de ser un pur vehicle narratiu, transmissor d'històries, per convertir-se en un univers textual de fecunds suggeriments. El titulo, Boira, expressa amb claredat el propòsit novelesco de desdibuixar el visible i materialitzar, en canvi, l'impalpable. En aquest ambient veiem moure's a un home essencialment frustrat, Augusto Pérez, sobre la mort del qual ens veurem obligats a pronunciar-nos.