La memòria, la carta, l'escola, la crisi, la figura de l'heroi, l'obra d'art o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó s'autoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part d'aquest llibre. Sorprenentment, malgrat l'autonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies. Així, els contes d'aquest llibre atrapen el lector com si fossin una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l'autor pela la fruita d'una joventut que s'esvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet d'escenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades terres de l'Ebre.