Aquestes pàgines ofereixen una imatge de la Transició i dels seus protagonistes que divergeix de manera fonamental de les interpretacions que s'han posat en circulació en els últims anys. Pío Moa respon, entre unes altres, a qüestions com les següents: Va ser durant la Transició quan es va produir la reconciliació entre els espanyols? Eren realment demòcrates els grups antifranquistes més eficaços? El pas de la dictadura a la democràcia es va fer des de dins o des de fora del règim? Va triomfar el millor dels tres models de canvi polític proposats: el de Manuel Fraga, el de Torcuato Fernández Miranda i el d'Adolfo Suárez? Va poder plasmar-se el procés en una Constitució diferent i millor? Quins impulsos i pressions van rebre els polítics de l'època des de l'exterior? L'historiador que va revolucionar la forma de veure la Segona República i la Guerra Civil torna a fer gala en La Transició de Cristall del rigor característic de totes les seves obres, i de la seva capacitat per desfer tòpics que enterboleixen la controvèrsia pública sobre el nostre passat, condició per a una vida intel·lectual lliure i intensa. "Una nova perspectiva crítica, però objectiva, que d'una banda corregeix la llegenda daurada, i per un altre no pretén una deslegitimació artificiosa... Amb molt, el millor llibre individual sobre la Transició, d'una lectura indispensable per conèixer les arrels polítiques de l'Espanya actual". Del Pròleg de Stanley G. Payne