Molt és el que es va amb la mort d'un fill, i gens, absolutament gens, torna. Roman tan sols el record, eina imprescindible per defensar-te de tot: del passat que ha fugit, del present que vius i del futur que no arribarà. Aromes d'una absència pretén fer presents les absències, la d'Hugo i la de tants Hugos que hi ha i que seguirà havent-hi. Cerca també justificar les presències absents, la meva i la de tantes mares que van descobrir un dia que en aquest món gens, absolutament gens, pot superar en dolor la mort d'un fill. Intenta analitzar la labor del temps, en descobrir que el primer any no immunitza, sinó que tan sols és el primer de la resta d'una vida. Pretén, en fi, anar una mica més enllà de l'espontaneïtat i transparència dels sentiments, per endinsar-se en freds pensaments i en profundes reflexions. Després de la pèrdua d'un fill cal seguir vivint, cal aprendre a fer-ho, incorporant a aquest viure diferents aromes d'una absència.