«Quan es va produir l'atemptat de l'11-M, l'explicació que se'ns va donar a tots els espanyols és que es tractava d'una represàlia de grups islamistes per la participació d'Espanya en la guerra de l'Iraq. No obstant això, al llarg dels últims tres anys, els mitjans de comunicació independents han anat demolint una a una les suposades proves en què es basava aquella versió oficial. A data d'avui, quan el primer dels judicis per l'11-M comença la seva marxa, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que des d'instàncies policials i polítiques es va fabricar una falsa versió oficial amb la finalitat d'aconseguir una bolcada electoral. Que algú construeixi proves falses per tractar de demostrar l'autoria islamista del terrible atemptat només pot significar una cosa: que aquest algú necessita uns falsos culpables amb els quals encobrir als veritables autors». Aquestes paraules de Luis del Pi ens introdueixen en "11-M. Cop de règim", un llibre que parteix de les dades del propi sumari oficial, de les notícies difoses a través dels mitjans de comunicació i dels treballs ja publicats per ell per endinsar-se en la qüestió de com va poder fabricar-se -segons l'autor- la falsa tesi de l'autoria islàmica; igualment s'analitza qui van poder participar en la creació de les proves necessàries per sostenir aquesta versió. Sobre aquelles quatre jornades d'infart de 2004, entre els atemptats de l'11-M i les eleccions del 14-M, es llança en aquestes pàgines una nova i inquietant llum. S'explica el context polític en el qual els atemptats van tenir lloc i s'aporten les principals hipòtesis que actualment es barregen sobre la possible responsabilitat intel·lectual i material dels mateixos.