El lector d'aquests relats pot sorprendre's per qui els signatura però una vegada dins no li quedarà dubte que són contes escrits amb una enorme sensibilitat literària. La mateixa sensibilitat de les lletres i la música de Georges Moustaki, com no podia ser d'una altra manera.Els noms dels personatges -Hassan, Ali, Nadia, Abraham o Yussef- són explícits: aquests relats tracten de tot allò que ens afligeix i ens fascina.Aquest viatger infatigable, veritable ciutadà del món, hauria pogut escollir qualsevol decorat, però és a Orient Mitjà on la seva ploma ho ha conduït de forma natural.Aquests relats són una reacció a l'inacceptable. Hassan, el trobador a cavall, no fa més que parlar-nos d'amor. Abraham, convertit en Ibrahim, barreja les fitxes del tauler. El mur, erigit per separar a dues comunitats, acaba per unir-les. I la absurdidad de les guerres fraticidas apareix il·lustrada per mitjà d'aquest magnífic governador a qui la pau posa malalt i que arrossega voluntàriament al seu poble a una guerra civil."No hi ha cap recepta per a una cançó. Part d'una primera frase", ens diu Moustaki. Aquests relats han estat escrits com les seves cançons.