Walter Benjamin no va voler abandonar Europa quan el feixisme li trepitjava els talons. Havia de mirar d'enfront de la barbàrie per arrencar-li el secret del seu poder. El resultat ho va deixar escrit en uns folis titulats «Sobre el concepte d'història» que li van costar la vida. Deia que eren la «armadura teòrica» per desentranyar el segle xx. Frases seves com «No hi ha un document de cultura que no ho sigui també de barbàrie» o «Per als oprimits l'estat d'excepció és permanent», estan en totes la boques, igual que la imatge de l'àngel de la història o la singular partida d'escacs del ninot i el nan. Benjamin és un dels filòsofs majors del nostre temps, encara que més citat que llegit o comprès. El propòsit de Mitjanit en la història és endinsar-nos en cada frase de les seves famoses Tesis per reconstruir aquesta armadura teòrica. No és tasca fàcil tenint en compte del caràcter fragmentari de l'escrit i de la proverbial sobrietat expressiva del seu autor. «Que gens es perdi», la consigna que ell donava a l'historiador format a la seva escola, és el principi que presideix aquesta lectura d'un dels textos més lúcids, radicals i commovedors que hagin estat escrits. Aquells eren temps foscos que només convidaven a organitzar el pessimisme. Benjamin va avisar que la lògica del seu temps portava a la catàstrofe. La seva genialitat va consistir a extreure de les deixalles de la història materials amb els quals construir un futur que no fos prolongació del present. Aquesta lliçó segueix vigent perquè la lògica de la història, malgrat la catàstrofe, segueix sent la mateixa.